Vista
Aquest viatge ha servit per unir tot aquest grup, dintre de l’escola ens separem amb subdivisions però Andalusia ha aconseguit unir-nos i establir uns vincles molt especials, tots concloem el mateix, un viatge excepcional on hem gaudit, ens hem conegut més tots i encara que quan acabem l’ESO i ens separem, aquest records sempre ens mantindran units.
La millor manera de mantenir un record viu és fent una fotografia, quan mirem aquesta ens veiem a tots com un grup, costat a costat i units. Esta localitzada al riu Guadalquivir, la activitat que estava organitzada per diversos motius no la vam poder fer però això no ens va desanimar i vam passar un bon moment junts passejant pel passeig. Quan la mirem recordem aquell dinar a un restaurant típic d’allà, el bon moment junts menjant tapes i plats andalusos que no ens haguéssim imaginat, coneixent Trianna, la seva gent i la seva cultura.
Els dos ens hem posat d’acord ràpid amb la fotografia, ja que, ens ha portat bons records.
L’Albert ha recordat el menjar, sobretot el plat de “Rabo de toro” que va compartir amb els seus amics a un restaurant, on la companyia va fer especial encara més el moment en aquell bar que ell recorda amb enyorança. L’altre moment que li ve a la ment és el pont creuant el riu, una imatge idíl·lica que guardarà sempre. La Marina ha tornat a reviure quan passejava amb les seves amigues per Trianna on als dos costats podíem veure performance, uns carrers plens d’art visual. També el moment del menjar on les van col·locar a la sala del “toro”, una mirada morta a sobre dels seus caps que les vigilava mentre menjaven tapes, aquella imatge del cap de toro penjat sempre serà una anècdota que podran explicar amb una certa nostàlgia.
